L’escola obligatòria fins als 18 anys seria un error
J. Pérez
Badalona
Em preocupa el globus sonda del ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, sobre la possible obligatorietat d’anar a l’escola fins als 18 anys, i dic «anar a l’escola» perquè una altra cosa molt diferent és estudiar fins als 18 anys. La meva experiència professional respecte de l’obligatorietat d’anar a l’escola fins als 16 anys no va ser gaire positiva, ja que molts dels docents que ens dediquem a l’ensenyament en aquesta franja d’edat sabem que bastants dels suposats beneficis d’aquesta obligatorietat es recolzen en uns resultats estadístics alterats artificialment. Molts d’aquests informes no reflecteixen realment el que els professors descobrim en les avaluacions, sobretot les de final de curs.
Els professors coneixem també molts casos d’alumnes que passen cursos sencers sense fer res. I aquests estudiants també surten a les estadístiques, encara que només sigui perquè estan escolaritzats. Per sorprenent que sembli, un bon nombre d’ells obtenen el títol de graduat escolar i, per tant, surten a l’apartat dels titulats de secundària.
Sovint, la mateixa obligatorietat és la causant de la conflictivitat d’aquests alumnes. Reflexionem: ¿com actuaríem nosaltres si ens obliguessin a estar durant sis hores diàries tancats en un lloc on no entenem pràcticament res del que ens diuen perquè no ens interessa en absolut? I això sense més alternatives d’un altre tipus, perquè això d’assistir a classe seria obligatori i punt. Considero que el que hauria de ser obligatori és que els joves treballessin si no volen estudiar. No vull ni imaginar el panorama que se’ns presenta si obliguem a anar al col·legi alumnes de 17 o 18 anys que no hi volen anar. Prendrem mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada